Quines són les cardiopaties congènites més freqüents?

Existeixen al voltant de 300 diagnòstics diferents de cardiopatia congènita. Tot i que les persones afectades tenen unes característiques comunes, cada diagnòstic tindrà una evolució, un pronòstic i un tractament diferent.

Comunicació interauricular (CIA): Es tracta d’un forat de la membrana que hi ha entre les dues aurícules que fa que es comuniquin entre elles i que, per tant, es barregi la sang oxigenada d’una amb la no oxigenada de l’altra, perdent doncs part d’aquest oxigen.

Comunicació interventricular (CIV): Consisteix en un forat en la membrana que separa els dos ventricles que fa que la sang oxigenada es barregi amb la no oxigenada i de nou sigui oxigenada pel pulmó, produint un doble esforç d’aquest que pot ocasionar una hipertensió pulmonar.

Estenosi pulmonar: És la constricció de la vàlvula o anell pulmonar, que és l’encarregada de donar pas a la sang que va del cor cap al pulmó. En el cas que existeixi aquesta constricció, el ventricle dret ha de treballar molt més per fer arribar la sang al pulmó. Això pot ocasionar una dilatació del ventricle que afecti el seu funcionament.

Estenosi aòrtica: És la constricció de la vàlvula aòrtica, que és la que permet el pas de la sang oxigenada procedent del pulmó des del ventricle esquerre a la resta del nostre cos a través de l’aorta. Aquesta constricció fa que el ventricle hagi de fer més pressió fent que el múscul del propi cor es faci mes gruixut i perdi força. Si això passa, part de la sang es queda dins del ventricle o torna al pulmó i no arriba a la resta del cos. També podem trobar aquesta causa quan la convicció es troba en la pròpia aorta, en aquest cas estem parlat d’una Coartació de l’aorta.

Ductus persistent: El ductus és un vas que comunica, en el fetus, l’aorta amb l’artèria pulmonar. En el moment del naixement, aquest vas es tanca i s’inicia el circuit normal de la sang dins del cor. Si aquest vas no es tanca, tota la sang es comença a barrejar augmentant el flux de sang dins del propi cor i produint una sobrecàrrega del funcionament d’aquest i dels pulmons.

Tetralogia de Fallot: Consisteix en la existència d’una comunicació interventricular i una estenosi pulmonar a la vegada. En aquest cas, l’aorta rep molt poca sang oxigenada per enviar a la resta del cos, ja que per un costat hi ha una dificultat per poder fer arribar la sang al pulmó a oxigenar-se (estenosis pulmonar) i, per l’ altre, aquesta poca sang es barrejarà amb la no oxigenada procedent del ventricle dret (comunicació interventricular). Aquesta situació provoca una hipertròfia en el ventricle dret i una malformació en la pròpia aorta, d’ aquí que s’anomeni tetralogia (tetra = quatre) donat que acaben produint-se quatre malformacions.

Ventricle únic: En aquest cas parlem de la manca d’un ventricle, normalment el dret. El ventricle esquerre es constitueix com a ventricle únic havent de fer les funcions dels dos ventricles i barrejant-se en ell la sang oxigenada i la no oxigenada. Això fa que el treball sigui el doble, produint una sobrecàrrega i que la sang que es reparteix pel cos no tingui el suficient oxigen necessari.
Hi ha diferents patologies que queden englobades dins del terme de ventricle únic com són el ventricle de doble entrada, la atrèsia tricuspidea o la atrèsia mitral, entre d’altres.

Transposició de grans artèries (TGA): Consisteix en un error en la connexió entre els ventricles i les seves respectives artèries. El ventricle dret es connecta amb l’aorta enlloc de connectar-se amb l’artèria pulmonar i el ventricle esquerre es connecta amb l’artèria pulmonar enlloc de connectar-se amb l’aorta. En aquest cas, la sang oxigenada torna al pulmó a oxigenar-se de nou i la sang sense oxigen en lloc d’anar al pulmó es reparteix per tot el cos. De vegades aquesta patologia s’acompanya amb una comunicació ventricular i/o una estenosi pulmonar.

Miocardiopaties: Les miocardiopaties fan referència a aquelles afectacions del múscul del cor, el miocardi, i no a les estructures. El bon funcionament del miocardi és bàsic per una bona circulació de la sang i, per tant, el seu mal funcionament pot produir d’altres patologies.

Altres tipus de cardiopaties freqüents:
– Transposició de grans vasos.
– Atrèsia pulmonar.
– Atrèsia tricuspídea.
– Truncus arteriòs.

 

Per a més informació, podeu visitar el web Cardiopatías Congénitas del doctor Fernando Villagrá.