S\u00f3c l\u2019Anna i tinc 43 anys. L\u2019any 1975, quan tenia 4 anys, em van operar d\u2019una cardiopatia cong\u00e8nita del tipus ventricle \u00fanic. Tot i que, per sort, no he tingut mai problemes greus, la cardiopatia i la seva cicatriu han estat sempre molt presents en la meva vida. Al contrari del que es podria pensar, la meva cardiopatia no ha estat mai un entrebanc, sin\u00f3 m\u00e9s aviat tot el contrari. No m\u2019he sentit mai discriminada per ning\u00fa, ni he notat que fes ll\u00e0stima a la gent ni em miressin diferent; m\u2019he sentit molt estimada, he rebut suport i els que m\u2019han envoltat han vist en la meva malaltia una virtut i una esperan\u00e7a, mai un defecte. <\/p>\n\n
Vaig con\u00e8ixer l\u2019associaci\u00f3 AACIC casualment, despr\u00e9s de molts anys sense con\u00e8ixer mai ning\u00fa que estigu\u00e9s en la mateixa situaci\u00f3 que jo. Realment, va ser molt reconfortant saber que hi havia un grup de molt bona gent que compartien els mateixos problemes i angoixes, i que s\u2019ajudaven. Estic segura que els meus pares haurien pogut pair millor tot el que van passar en el moment de la meva operaci\u00f3 i recuperaci\u00f3 si en aquell moment tamb\u00e9 hagu\u00e9s existit una associaci\u00f3 com aquesta. <\/p>\n\n
L\u2019AACIC em va ajudar en el moment que em vaig plantejar ser mare, i els estar\u00e9 sempre agra\u00efda per aix\u00f2. Ara tinc dues precioses filles amb les quals gaudeixo de la vida que m\u2019ha estat regalada. El meu agra\u00efment especial \u00e9s per al meu marit, en Jordi, per estar sempre al meu costat donant-me la m\u00e0, no per arrossegar-me, sin\u00f3 per acompanyar-me en el meu cam\u00ed. <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"