El rol de la família després del diagnòstic d’insuficiència cardíaca
La insuficiència cardíaca és una síndrome clínica conseqüència d’un trastorn en l’estructura o en la funció del cor. És una malaltia crònica progressiva en la qual s’alternen períodes d’estabilitat amb recaigudes i que pot tenir diferents graus d’afectació.
Als símptomes físics, com la fatiga, el decaïment, la falta d’aire… se’ls suma la deterioració d’alguns aspectes cognitius, com és l’atenció, la memòria, l’orientació, el raonament… i tot això pot afectar l’autonomia personal, a les relacions socials i a la vida laboral de la persona si encara està activa. Tots aquests canvis poden provocar canvis en l’estat d’ànim de cadascun dels membres de la família, no únicament de la persona malalta. Per això serà necessari atendre les necessitats de cadascun dels membres de la família, especialment, de la persona que passarà a ser la cuidadora principal, que normalment és la parella. També serà important entendre quin és el rol de la persona diagnosticada per insuficiència cardíaca, perquè això provocarà canvis en tot el funcionament familiar.
L’impacte del diagnòstic provoca l’inici d’un procés de dol relacionat amb la pèrdua de la salut de la persona i amb la pèrdua dels rols habituals d’aquesta persona dins de la família. Per això, és important atendre les necessitats de cadascun dels seus membres, ja que poden aparèixer sentiments i emocions relacionats amb la tristesa, la negació, la ràbia… fins i tot fins a arribar al restabliment d’un equilibri familiar que permetrà poder afrontar la malaltia i donar suport al pacient en el seguiment de la seva vida.
És molt important desenvolupar l’empatia, posar-nos en el lloc de la persona malalta per a poder entendre els seus sentiments i emocions. També promoure hàbits de vida saludable relacionats amb tres aspectes: l’alimentació, l’exercici físic i l’adhesió al tractament farmacològic.
En conclusió, com a familiar d’una persona a qui han diagnosticat una insuficiència cardíaca serà important:
- Conèixer la malaltia
- Desenvolupar l’empatia per a poder entendre-la
- Buscar hàbits de vida saludables atenent els tres eixos del tractament: alimentació, exercici físic i adherència al tractament
- Afavorir l’estat emocional de cadascun dels membres de la família atenent les seves necessitats personals, sobretot de la persona que passarà a ser cuidadora, que normalment és la parella
- Buscar suport professional
- Cuidar l’estat emocional compartint l’expressió de sentiments i emocions derivats d’aquesta malaltia crònica
La Rosana Moyano, psicòloga sanitària de la Fundació CorAvant, ho explica en aquest vídeo.
