Saber perdre. Saber guanyar

La cultura popular s’expressa a través dels refranys i de les locucions de forma acerada i sintètica. En el món públic, per exemple, en la política o en l’esport, pengem la llufa de qui no encaixa la derrota amb l’expressió: «no sap perdre». Ho diem pejorativament. En canvi, aplaudim aquells qui es vanten de l’èxit. I enaltim acríticament el guanyador –si és l’adversari amb un xic d’enveja– perquè estem immersos en la roda de la competitivitat i la inèrcia imparable amb què concebem el dia a dia com una lluita per sobreviure. Si la competitivitat és una moneda llançada a l’atzar, una cara és «no saber perdre», però l’altra és «no saber guanyar». Dues mancances commutatives i interdependents: l’una porta a l’altra. Tant el crac esportiu com el líder polític que no paeixen la derrota tenen l’obsessió de la victòria. Neguen la realitat i per tant, no processen les causes del fracàs. Però la vida de veritat, la que realment importa, no és un joc. La lluita que transcendeix la nostra existència ens acara als fracassos petits o grans, a la dissort accidental o imprudent, a les decepcions i als disgustos. Tothom coincideix que és massa fàcil sentenciar que hem d’aprendre dels errors. Mes no hem de carregar-nos injustificadament de tota la responsabilitat. Paral·lelament, hem d’aprendre dels assoliments. I no adjudicar-nos tot el mèrit. Entendre el perquè de l’èxit o de la victòria ajuda a relativitzar la situació que se’ns ofereix per continuar sobrevivint. No hi ha drecera per créixer i avançar. Ningú ha sabut trobar un altre mètode. L’únic canvi de xip efectiu rau a saber competir amb nosaltres. No fixar-nos en el capteniment dels altres, sinó a trobar la sinceritat de saber perdre i saber guanyar amb la dignitat amb què volem ser reconeguts. Si n’aprenem, de retruc sabrem on som. Estarem en condicions de poder ponderar el nostre punt de vista sense deixar-nos portar pel vertigen de la globalització, és a dir, el soroll mediàtic i les ingents febleses de la condició humana. L’entorn no hi ajuda, però precisament la racionalitat consisteix a vèncer les dificultats.

Jaume Comas
Amic de la Fundació CorAvant i antic patró