Anna

Sóc l’Anna i tinc 43 anys. L’any 1975, quan tenia 4 anys, em van operar d’una cardiopatia congènita del tipus ventricle únic. Tot i que, per sort, no he tingut mai problemes greus, la cardiopatia i la seva cicatriu han estat sempre molt presents en la meva vida. Al contrari del que es podria pensar, la meva cardiopatia no ha estat mai un entrebanc, sinó més aviat tot el contrari. No m’he sentit mai discriminada per ningú, ni he notat que fes llàstima a la gent ni em miressin diferent; m’he sentit molt estimada, he rebut suport i els que m’han envoltat han vist en la meva malaltia una virtut i una esperança, mai un defecte.

Vaig conèixer l’associació AACIC casualment, després de molts anys sense conèixer mai ningú que estigués en la mateixa situació que jo. Realment, va ser molt reconfortant saber que hi havia un grup de molt bona gent que compartien els mateixos problemes i angoixes, i que s’ajudaven. Estic segura que els meus pares haurien pogut pair millor tot el que van passar en el moment de la meva operació i recuperació si en aquell moment també hagués existit una associació com aquesta.

L’AACIC em va ajudar en el moment que em vaig plantejar ser mare, i els estaré sempre agraïda per això. Ara tinc dues precioses filles amb les quals gaudeixo de la vida que m’ha estat regalada. El meu agraïment especial és per al meu marit, en Jordi, per estar sempre al meu costat donant-me la mà, no per arrossegar-me, sinó per acompanyar-me en el meu camí.