Al desembre de 2019, es descobreix un nou virus que produeix una síndrome respiratòria greu en pacients que presenten símptomes de pneumònia a la ciutat de Wuhan (Xina).
La Dra. Verónica Violant parla de l’Estudi multidisciplinari per a la millora de la qualitat de vida en la infància amb cardiopaties congènites.
L’entitat té un grup pioner de recerca, format per diversos professionals especialitzats en els diversos àmbits dins el món de la cardiopatia congènita i la psicologia clínica i per membres de l’entitat que en formen part com a investigadors principals.
Des de principis del 2020, any en què es va començar a parlar d’una estranya infecció a la regió xinesa de Wuhan, la paraula “recerca” ha aparegut de forma exponencial en els mitjans de comunicació. De sobte, la “ciència” i el col·lectiu dels “científics” s’han revalorat a ulls de la població general degut a l’impacte dels èxits de la recerca biomèdica.
Les cardiopaties congènites es troben dins de les malalties congènites més freqüents. Els pares i les mares, davant del diagnòstic, han d’afrontar una sèrie de canvis psicològics.
Què passa quan ens diuen que el batec del cor del nostre bebè no se sent bé?
La Mireia Salvador, psicòloga de l’AACIC, amb col·laboració d’altres professionals de l’entitat i de l’àmbit mèdic, ha publicat aquest article de la seva recerca a la revista Apuntes de Psicología.
“Una malaltia crònica, encara que sembli molt fort dir-ho, té avantatges molt importants que ajuden a viure una bona vida” (Fèlix Castillo, psicoterapeuta i coach)
Rosana Moyano, psicòloga de l’AACIC CorAvant.
Parlem amb la Dra. Laura Dos, especialista en la Unitat Integrada de Cardiopaties Congènites de l’Adolescent i l’Adult de l’Hospital Vall d’Hebron, i la Dra. Sílvia Montserrat, coordinadora del CSUR de Cardiopaties Congènites de l’adult de l’Hospital Clínic de Barcelona.
La Reeducació Postural Global es pot aplicar a qualsevol edat i consisteix en la realització d’una sèrie d’exercicis d’estirament global (postures) que van evolucionant des d’una posició inicial, gairebé sense tensió, fins a una posició final d’un estirament progressiu. Sempre respectant les possibilitats de cada persona.
Ser conscients de què passa, de què cal fer, de les opcions que tenim en un moment donat, dels seus límits i les seves dificultats, és una opció valenta, lúcida i saludable. I és l’actitud recomanable, tant per al malalt com per als que el volen ajudar, siguin professionals o familiars.