Les persones amb discapacitat estem buscant el nostre lloc. Viure amb una discapacitat no és exactament una falta de salut, és per això que la sanitat no s’ocupa gaire de nosaltres. Tenim unes necessitats però els serveis socials no tenen gaires recursos i hi ha massa emergències socials.
Cansament, dificultats d’atenció i concentració, canvis d’humor, pensaments tristos o pessimistes, ganes de plorar freqüents, pèrdua d’interès per les coses del dia a dia, mal de cap, dolor muscular, dificultats per agafar el son…, són alguns dels símptomes principals de l’estrès.
Les persones amb discapacitat són més felices que la resta? Hi ha gent que m’ha fet notar com de felices es veuen algunes persones amb discapacitat.
Vivim en una societat en la qual tot passa massa de pressa i ens obliga inconscientment a participar d’aquest joc que ens impedeix viure el moment en plenitud i gaudir de l’aquí i l’ara. El temps passa sense que ens n’adonem i només som conscients de la seva fragilitat en els moments adversos. En definitiva, dediquem poc temps a viure de forma plena el present.
Un dels grans referents del poder de l’ara és, sens dubte, Eckhart Tolle. L’escriptor alemany va publicar l’any 1997 el llibre ‘El poder del ahora’, una guia plena d’eines molt útils per treballar la connexió amb el moment present.
Parlem amb Sergi Pérez Fiol, responsable de Persones i Comunicació Interna d’ELIX Polymers, i coordinador de la Responsabilitat Social Corporativa de l’empresa.
Acabo de llegir un article de l’escriptor Màrius Serra –bon amic de l’AACIC-. Parla d’un dels pioners de la lingüística, Jesús Tuson (València, 1939 – Barcelona, 2017), amb motiu de l’organització d’unes conferències sobre la seva obra científica.
Coneix les seves 15 reflexions sobre el fet de viure i conviure amb una cardiopatia o una patologia al cor.
«Viure en el present» ens assalta com expressió sintètica de l’autenticitat. La sentim a cau d’orella, recomanació secreta d’una rauxa millenària. Saviesa remota.
Parlem amb la doctora Sílvia Montserrat, coordinadora del CSUR (Centres, Serveis i Unitats de Referència del Sistema Nacional de Salut) de la Unitat d’Assistència integral de l’adult amb cardiopatia congènita de l’Hospital Clínic de Barcelona.
Parlem amb Francesc Miralles, escriptor català, llicenciat en filologia alemanya i especialitzat en psicologia i espiritualitat.
Al meu despatx, a la paret situada davant meu, hi ha penjada una fotografia que vaig encarregar que me la imprimissin a grans dimensions. Havia de ser aquesta i no una altra. Ho tenia clar perquè quan la vaig veure em vaig enamorar d’ella.