Les persones amb discapacitat estem buscant el nostre lloc. Viure amb una discapacitat no és exactament una falta de salut, és per això que la sanitat no s’ocupa gaire de nosaltres. Tenim unes necessitats però els serveis socials no tenen gaires recursos i hi ha massa emergències socials.
Cansament, dificultats d’atenció i concentració, canvis d’humor, pensaments tristos o pessimistes, ganes de plorar freqüents, pèrdua d’interès per les coses del dia a dia, mal de cap, dolor muscular, dificultats per agafar el son…, són alguns dels símptomes principals de l’estrès.
Les persones amb discapacitat són més felices que la resta? Hi ha gent que m’ha fet notar com de felices es veuen algunes persones amb discapacitat.
Vivim en una societat en la qual tot passa massa de pressa i ens obliga inconscientment a participar d’aquest joc que ens impedeix viure el moment en plenitud i gaudir de l’aquí i l’ara. El temps passa sense que ens n’adonem i només som conscients de la seva fragilitat en els moments adversos. En definitiva, dediquem poc temps a viure de forma plena el present.
Un dels grans referents del poder de l’ara és, sens dubte, Eckhart Tolle. L’escriptor alemany va publicar l’any 1997 el llibre ‘El poder del ahora’, una guia plena d’eines molt útils per treballar la connexió amb el moment present.
Coneix les seves 15 reflexions sobre el fet de viure i conviure amb una cardiopatia o una patologia al cor.
Parlem amb la doctora Sílvia Montserrat, coordinadora del CSUR (Centres, Serveis i Unitats de Referència del Sistema Nacional de Salut) de la Unitat d’Assistència integral de l’adult amb cardiopatia congènita de l’Hospital Clínic de Barcelona.
Al meu despatx, a la paret situada davant meu, hi ha penjada una fotografia que vaig encarregar que me la imprimissin a grans dimensions. Havia de ser aquesta i no una altra. Ho tenia clar perquè quan la vaig veure em vaig enamorar d’ella.
L’objectiu del projecte TinyBrains és construir un dispositiu òptic de monitoratge, que es pugui fer servir a les unitats de cures intensives i pediàtriques dels hospitals, per tal de vigilar i controlar el cervell dels nadons que neixen amb cardiopaties congènites.
A finals del 2019, a la ciutat Xina de Wuhan es van detectar diversos casos de pneumònia d’origen víric, el causant era el coronavirus SARS-CoV-2.
A finals del 2019, a la ciutat Xina de Wuhan es van detectar diversos casos de pneumònia d’origen víric, el causant era el coronavirus SARS-CoV-2. Aquest brot es va anar estenent i, de forma molt progressiva, es va convertir en una pandèmia global (OMS, 2020).
Al desembre de 2019, es descobreix un nou virus que produeix una síndrome respiratòria greu en pacients que presenten símptomes de pneumònia a la ciutat de Wuhan (Xina), el SARS-CoV-2.