El Pont romànic d’Esplugues (Castellcir) va ser el lloc escollit per a la trobada, perquè la gran majoria de famílies nouvingudes estan vivint amb famílies del Moianès (Moià, Castellterçol, Castellcir, Sant Quirze Safaja). Tot i que, dins del projecte de l’entitat, també hi ha famílies acollidores a Osona (Cantonigròs), al Vallès Oriental (Lliçà de Vall, Bigues i Riells), al Vallès Occidental (Viladecavalls), al Baix Llobregat (Pallejà) i a Barcelona.
Ens vam trobar a dos quarts de dotze del migdia a Castellterçol i vam anar caminant fins al Pont romànic d’Esplugues (Castellcir). Va ser una passejada còmoda i fàcil per a tots, per un camí verd i planer. Un cop allà, i després de dinar, mentre els més petits i petites gaudien d’una bona estona amb els voluntaris i voluntàries pallassos i pallasses d’hospital de la Fundació CorAvant, vam oferir a les famílies acollidores i acollides un espai de xerrada, acolliment i acompanyament.
La xerrada va tenir una part pràctica, dirigida per la Roser Galí, tècnica de l’àrea d’Atenció a les Persones del Consell Comarcal del Moianès; i la Dolors Elias, consellera de dinamització comunitària, salut, migracions i gent gran del mateix Consell Comarcal.
Galí i Elias van explicar els processos i procediments dels diversos recursos institucionals de què disposen les famílies com, per exemple, Serveis Socials, Servei d’Ocupació, Servei d’Aliments i robers de Càritas… Va ser una explicació molt propera i amena, que va resultar molt útil per a totes les famílies.
L’equip de la Fundació CorAvant vam parlar de l’acollida, de les relacions que s’estableixen entre famílies, d’acceptar que la convivència entre famílies catalanes i ucraïneses genera canvis i alteracions del ritme de vida i la dinàmica familiar, de com podem normalitzar els conflictes quotidians que puguin sorgir deguts a les diferències culturals, d’idioma… i de quins recursos podem utilitzar quan les coses no van bé.
També vam parlar del respecte, dels drets i deures de les famílies, de què s’espera de la família acollidora: incertesa, improvisació i resolució; i de què s’espera de la família d’acollida: que treballin conjuntament amb la família acollidora.
Les famílies catalanes del projecte d’acollida a Ucraïna de la Fundació CorAvant estan fent molt, però aquest nivell d’intensitat no pot durar eternament.
Des del Consell Comarcal del Moianès i la Fundació CorAvant vam encoratjar-les a elaborar plans conjunts amb les famílies ucraïneses per donar obertura a una següent fase: la formació o la inserció laboral de les persones nouvingudes.
La majoria de les famílies ucraïneses del projecte d’acollida de la Fundació CorAvant són mares amb fills i filles, però tenim també tres famílies on hi ha una àvia, i d’altres on hi ha una germana i un pare.
Totes elles ja tenen el NIE i estan empadronades aquí. Els nens i les nenes ja van a l’escola i tenen beques pel menjador i també per algunes activitats que es duen a terme dins de l’horari escolar.
Ens trobem amb tres casuístiques de famílies:
- Les que volen tornar a Ucraïna de seguida que puguin.
- Les que ja han marxat, o tenen previst fer-ho, a altres països d’Espanya o d’Europa perquè allà hi tenen contactes que les poden ajudar.
- Les que es quedaran aquí.
Tan en la primera com en l’última casuística és molt important treballar la seva autonomia personal i econòmica, sigui mitjançant la formació o la inserció laboral.
